dijous, 27 de febrer del 2014

Recuperar uns texans gastats

Ja tinc aquí la Matrimatic Jubilee 4 que vam comprar a mitges amb la meva mare. Encara estic aprenent-ne les funcions, com s'utilitzen els diferents peus, quina tensió de fil va amb cada tipus de teixit... però també vaig fent cosetes, projectes senzills dels que veure un resultat més o menys ràpid i que em serveixin per auto-convèncer-me que això se'm donarà bé i que no he llençat els diners.

En la meva recerca per la xarxa he trobat el canal del Youtube de Sylvia Santiváñez o Chita Lou, que inclou entre moltes altres coses un curs de costura a màquina des de nivell Zero patetero que m'està sent molt útil per poder treure a la màquina el màxim rendiment. I el primer projecte que he posat en pràctica és el de sargir uns texans.

Tenia uns texans que se m'havien foradat entre les cuixes degut al frec. Els vaig guardar amb la intenció de fer servir la tela texana per algun projecte, però en veure als vídeos de la Sylvia la naturalitat amb que fa i explica les coses vaig pensar que jo també ho podia fer!!

Els pantalons abans de començar


Com podeu veure, tenien un bon foradot! Es tractava d'un esparrec d'uns 8x3cm aproximadament. Seguint els consells del vídeo, vaig deixar els fils de la trencadissa original que estiguessin sencers, és a dir, que no s'haguessin partit i vaig triar un tros de tela per posar per la part interior dels pantalons.


Com podeu veure, la tela texana que tenia disponible és molt més fosca, de manera que vaig optar per posar-la al revés, encarant les dues cares interiors de la tela. Ara tocava embastar! 

Agulles de cap, que res no es mogui!
Primer, vaig fixar amb un repunt tot al voltant del forat per poder treure les agulles de cap i que el pedaç quedés ben fixat. A partir d'aquí, un parell de costures en diagonal i en ziga-zaga (sento el nivell lamentable del xist, però no ho he pogut evitar...)


Aquí teniu "la bitxa"

Un cop ben fixat el pedaç, vaig treure l'envast abans de procedir a la part de sargit estrictament parlant.


És important que tingueu en compte de no fer un pedaç gaire més gran que el forat a tractar i passar la costura a prop del límit del pedaç, ja que s'haurà de fer avançar i retrocedir la zona un bon munt de vegades abans de donar la feina per finalitzada i el pedaç es podria doblar i acabar cosint per sobre. I descosir no és gens divertit...

I a partir d'aquí, 15 minuts d'avançar i retrocedir per damunt del forat!


Com el forat era a la cara interna dels pantalons i no s'apreciarà i de fet també m'interessava que poguessiu veure el resultat, vaig triar un color de fil força més fosc que els pantalons. La palanca de costura marxa enrera em va facilitar molt la feina. Si hagués hagur de girar del tot els pantalons cada vegada que canviava de sentit, em sembla que encara hi seria...

En resum, uns 45 minuts de feina per recuperar uns pantalons que en el seu moment m'havien costat 39€. Si tenim en compte que jo vaig pagar la meitat del cost de la màquina de cosir, ja n'he amortitzat més de la meitat! Però el que més m'ha agradat és sentir-me autònoma i haver recuperat una peça de roba que m'encantava i que ja donava per perduda. #OleJo!!!!

M'agradaria dedicar aquest post a la meva àvia, que m'havia sargit roba tota la meva vida: allí donde estés, iaia ¡esto es para ti!

Bonus track: l'Azrael quan va descobrir la caixa fotogràfica home-made en la que he fet les fotos que acompanyen el post.

Gats i caixes. Tot un món



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada